Com ho farien molts pares joves per cuidar els seus fills si no fos gràcies al suport dels avis i àvies?
Si la salut ens acompanya, generalment fem molt a gust el paper de mainaderes. Gaudim dels néts a vegades més del que havíem pogut gaudir dels nostres fills quan eren infants.
Però què passa quan la devoció de passar estones agradables amb els néts es converteix en l’obligació d’estar disponible tot el dia per atendre les necessitats que haurien de cobrir els seus pares? Els avis i àvies “cangurs” van més enllà del que es pot considerar “gaudir” dels néts. Moltes vegades els lleven, els porten a l’escola, els donen menjar, els porten al parc i fins i tot al pediatra. Això és massa per a ells.
Tal com explica el relat d’aquesta setmana titulat Diagnòstic, de vegades s’abusa de la bona voluntat d’uns avis que ja no poden més, perquè la salut no és prou bona. Cuidar uns infants tot el dia cansa, i a una persona gran, encara més.
Diuen que si de cop i volta, tots els avis i àvies féssim vaga, el món es paralitzaria. I és veritat, com s’ho farien els pares joves sense l’ajut dels avis?
En el marc de la campanya de prevenció dels maltractament a la gent gran “Tracta’m bé” hem volgut abordar aquest tema complex i controvertit. Quan cuidar els néts es converteix en una esclavitud això deteriora la salut i la qualitat de la vida de la gent gran. Per tant és un abús i no ens ha de fer por dir-ho.
Conxita Montaner Espar
Membre del Consell de la Gent Gran de Solsona
Membre del Grup de treball sobre violència familiar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada