14 de setembre del 2012

La vida en un conte

Durant 12 setmanes s’han anat publicant al Celsona i al bloc del projecte http://campanyatractambe.blogspot.com.es/ dotze relats on es podien veure o intuir diferents tipus de maltractaments a les persones grans. La difusió escrita d’aquests contes constitueix la primera part de la campanya Tracta’m bé”.

“Tracta’m bé” és una campanya de prevenció primària contra els maltractaments a les persones grans. Però, què vol dir això? Una campanya de prevenció primària és aquella que s’adreça a tota la població amb l’objectiu de fer aflorar un problema, de crear debat i d’aixecar el dit i dir: “Ep! Aquí també passa això i n’hem de parlar”.

Al llarg d’aquestes setmanes hem pogut veure com molta gent ha seguit amb interès i ganes els relats que hem anat publicant. Molta gent ha deixat comentaris al bloc o al facebook però ha estat a peu de carrer on hem pogut veure l’impacte real d’aquests relats. Moltes persones ens han felicitat, altres ens han dit que s’han emocionat, altres que s’han sentit identificades amb les situacions que hem plantejat i algunes, fins i tot, ens han dit: “Mira que sou exagerades!”. A tots us hem de donar les gràcies per haver donat vida i sentit als relats i també us hem de dir que malauradament la realitat supera, en molts casos, la ficció que hem anat descrivint.

Mitjançant aquestes històries hem volgut donar a conèixer diferents tipus de maltractaments i els àmbits on es poden donar: a la família, a les institucions i a la mateixa societat. Algú ha definit els relats com “bocins de vida”. Aquest era precisament el nostre objectiu. Hem volgut descriure situacions molt reals, del dia a dia, amb les quals fàcilment ens podem sentir identificats. A vegades la ratlla que delimita el que pot ser una atenció inadequada és molt fina i la podem travessar fàcilment sense ser-ne conscients. Això no és excusa, però, que pugui permetre justificar o minimitzar aquest problema, ja que en tots els casos sempre hi ha una víctima, una persona que pateix aquest descuit fet inconscientment o intencionadament.

En quasi tots els contes hem intentat que hi hagués una sortida, una esperança de solució per a les persones que patien alguna negligència, abús sexual, agressió psíquica o física, etc. En la realitat, però, aquesta finestra a l’esperança té a vegades moltes barreres que impedeixen d’accedir-hi. Aquestes barreres les poden posar les mateixes persones grans, ja sigui perquè tenen por en dependre exclusivament del seu cuidador o perquè no volen  reconèixer un tracte inadequat i busquen excuses per no posar en evidència algun fill o filla. Moltes d’elles senten pànic de poder ser protagonistes d’algun daltabaix familiar si denuncien; pensen que el que es cou dins a casa no té cap raó per sortir a fora de les seves parets. Algunes vegades aquesta barrera la posem també els professionals (de salut, serveis socials, cossos policials, etc.) si no sabem detectar a temps el problema, i deixeu-me dir que sovint és difícil ja que la majoria de maltractaments es donen a dins la llar o les institucions, llocs  on a vegades és molt difícil accedir. I finalment, aquesta barrera la pot constituir la manca de recursos adients i especialitzats per oferir alternatives a les persones que pateixen la vulneració dels seus drets.

En relació amb aquesta última barrera, que té a veure amb els maltractaments estructurals o socials, els experts opinen que és molt rellevant i esdevé l’origen de gran part dels tipus de maltractaments que s’experimenten en el terreny més personal (pensions insuficients, prejudicis i discriminacions contra les persones grans, manca de suport als cuidadors que origina molts maltractaments per sobrecàrrega i estrès, etc.). I l’entorn de crisi i de retallades de drets i recursos socials que estem vivint contribueix a acabar de magnificar el problema.

A l’hora d’abordar els maltractaments a les persones grans ja hi ha lleis on ens podem recolzar, i també s’estan elaborant protocols d’actuació, però malauradament de moment no existeixen recursos específics i especialitzats per a aquest tema i s’han d’utilitzar els serveis genèrics disponibles per a la gent gran (centres de dia, residències, serveis d’ajuda a domicili, teleassitències, etc.). És clar que això fa més dificultós atacar el problema amb garanties, però de cap manera ens ha de fer caure en el desànim i fer-nos pensar que difícilment hi podrem fer gran cosa, sinó que ens ha d’estimular a aprendre a aprofitar els pocs recursos de què disposem i a saber utilitzar-los correctament.

“Tracta’m bé” vol continuar sensibilitzant tota la població sobre la problemàtica dels maltractaments a les persones grans, i una de les primeres coses bàsiques que hem d’aconseguir és que la gent gran prengui consciència que la primera prevenció l’han de prendre ells mateixos, coneixent els seus drets i les mesures i mecanismes que hi ha per protegir la seva capacitat de decisió i el seu patrimoni.

Durant les properes setmanes farem difusió dels contes a través de la ràdio, a la vegada que intentarem escenificar-ne algun. També buscarem pel·lícules, curtmetratges i altres experiències per poder continuar fent aquesta tasca de sensibilització i divulgació d’aquest greu problema.

“Tracta’m bé” també buscarà recursos perquè es pugui fer formació a tots els professionals de primera línia, amb l’objectiu que coneguin totes les característiques dels maltractaments i això els pugui ajudar a detectar a temps totes les situacions de risc i a fer-ne un seguiment adequat.

“Tracta’m bé”  demanarà la col·laboració dels llocs que freqüenten les persones grans habitualment a on es puguin detectar situacions de risc social, desatenció, pèrdua de capacitats, etc., com el petit comerç, les perruqueries, bancs i caixes, etc.

“Tracta’m bé” farà sessions formatives i de suport als cuidadors no professionals perquè es puguin preparar millor, perquè puguin parlar dels seus dubtes i descarregar l’estrès i la sobrecàrrega emocional que pateixen, i perquè sàpiguen buscar ajuda abans de claudicar.

“Tracta’m bé” donarà suport als projectes d’envelliment actiu perquè fan sortir la gent gran de casa i aquesta és una de les millors mesures preventives envers els maltractaments. L’envelliment actiu evita l’aïllament, potencia les relacions entre iguals i entre diferents generacions, i dóna l’oportunitat de poder explicar més fàcilment els problemes i els neguits.

Finalment, cal dir que els maltractaments a les persones grans es consideren una qüestió de drets humans, així com un important problema social i de salut emergent. L’OMS els defineix com una de les formes de violència més ocultes i més desconegudes. Tracta’m bé” precisament té per objectiu fer aflorar aquest problema al Solsonès.

El camí per recórrer és llarg. Tot just hem començat, però tenim clar quin és l’objectiu i volem que tothom se’l faci seu.

Carme Colilles i Roure
Serveis Socials Bàsics del Solsonès

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada